50 Anys

Entrevista a Nacio Digital

Posters 50 anys:

(1967-2017) Aquest any estem de CELEBRACIÓ perquè la Comissió de Festes compleix 50 anys.

Per tant, aquesta festa no serà com qualsevol altra, sinó que ha de ser FESTA GROSSA. Des d’aquell 1967, que un grup de joves del poble va tenir la iniciativa de crear la Comissió, fi ns ara, ha plogut molt i han passat moltes coses (bones i dolentes), però la nostra Comissió s’ha mantingut ferma davant de tots els esdeveniments, encara que alguns hagin estat difícils de pair.

I pensareu, quin ha estat el secret perquè 50 anys després encara funcionem com a entitat? Creiem que en el moment de fer els fonaments i posar les primeres pedres, ja es va tenir en compte que això havia de durar molts anys. Evidentment que s’han hagut de fer retocs i reformes per posar-nos al dia a mesura que passaven els anys, però el que realment ha passat de generació en generació són els valors que aquell grup de joves del 67 varen posar en pràctica, i que avui en dia encara tenim molt presents: esforç, dedicació, ganes de passar-ho bé i treballar pel poble per tal que la gent es diverteixi. Aquest és el gran secret.

De totes maneres, perquè això hagi estat possible, hem tingut sort del suport dels socis PELACANYA (des de l’any 1981), dels ajuntaments (de Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya), de les coŀlaboracions publicitàries, de les persones que coŀlaboren amb la compra d’entrades i, és clar, de les altres entitats del poble: Grup de joves (en el seu moment), Casal de la Gent Gran, Agrupació esportiva, Parròquia de Sant Josep Obrer, Gegantons…

I, com que aquest any també volem que aquells valors de fa 50 anys estiguin encara entre nosaltres, hem intentat programar una FESTA amb la qual tothom es pugui sentir identifi cat i, sobretot, s’ho pugui passar d’allò més bé.

BONA FESTA MAJOR I FELICITATS A TOTHOM!

Comissió de Festes de la Canya

**********************************************************

**********************************************************

No recordo exactament quants anys fa que vaig anar per primera vegada a una reunió de la Comissió de Festes de la Canya, a l’antic local de la Cooperativa, acompanyat d’en Josep Ferrer —deixeu-me dir que és a qui dec bona part de tot el que tinc.

Recordo, però, el primer que em va venir al cap quan vam creuar l’antiga porta de fusta del local:

—Déu meu! Quin guirigall! —vaig pensar.

I és que les reunions de les comissions de festes, i menys la de la Canya, mai no s’han caracteritzat per ser gaire civilitzades. El torn de paraula no és precisament una premissa que cal respectar. Qui més crida, qui més es fa sentir, sembla que sigui qui més raó té. Al fi nal, però, sempre surt la persona tranquil•la, pausada. La que gestiona i controla les emocions i que, amb una bona dosi de paciència, acaba convertint la cridòria en solucions. Segur que, avui dia, sense necessitat de trencar-nos gaire les banyes, som capaços d’associar aquestes dues actituds contraposades amb dues persones clau de la comissió de festes actual.

Una altra cosa que em va cridar l’atenció va ser el local on ens reuníem. Recordo que només d’entrar vaig clavar la mirada a l’escenari.

Com s’ho feien aquesta gent per fer-hi tocar orquestres de la dimensió de la Janio Marti, la Maravella, la Selvatana, la Marina o la Salseta en aquell espai tan reduït?

Certament. Ni l’escenari ni el local destacaven per ser de grans dimensions. Les parets de color grisós, resultat del pas del temps, estaven empaperades. I no pas amb algun tipus de paper més o menys bonic que ajudés a donar un cert glamour al local, sinó amb cartells d’orquestres de l’any de la picor que havien anat passant per l’estrada durant anys i que no ajudaven a donar un aire de modernitat a la Cooperativa.

Ara, la Comissió—i el poble— gaudeixen d’un local modern, segur, amb una bona iŀluminació i una millorada sonoritat —després de les últimes intervencions. Un local que permet fer-hi obres de teatre, balls, monòlegs, concerts, sopars (quins embotits!) i molts altres esdeveniments de tot tipus.

Però, així com les infraestructures han canviat, i molt, a la Canya hi ha una cosa que no s’ha vist alterada gens ni mica: la Comissió de Festes. Tot i haver-hi persones noves que han entrat i d’altres que malauradament ens han deixat, aquesta gent segueix treballant amb la mateixa iŀlusió, amb el mateix esforç, amb la mateixa humilitat, sense esperar res a canvi i amb les mateixes ganes de fer bé les coses des de fa… quant? Cinquanta anys?

Jo, que segurament he viscut més festes que tots els lectors junts, us asseguro que un exemple de comissió de festes com el que teniu a la Canya no el trobareu a pertot arreu.

Felicitats, doncs, a la Comissió de Festes. Per cinquanta anys més!

Albert Mas, FM Grup

PD.: Quan dieu que em tocarà el pelacanya?