2019 – Flora Ventolà

Benvolguts tots. En el pregó d’aquest any, he volgut fer una aproximació al que diuen els llibres sobre la Canya. N’he trobat més dels que m’esperava,  la selecció feta pretén donar una visió representativa del conjunt i passar una bona estona.

Som un poble que pertany a tres termes municipals: Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts i Olot.  Tenint en compte que al llarg de la nostre existència, malgrat formar part de diferents divisions político-administratives, jurisdiccionals o eclesiàstiques; el que realment preval és el nostre sentiment de pertinença a un lloc,  la Canya, que ve delimitat pel nostre entorn immediat i variarà segons la percepció de cadascun de nosaltres.

En primer lloc, aigua i foc defineixen el nostre paisatge. Miquel de Garganta en el llibre Pàgines olotines i notícies de naturalistes catalans1 citant a Font i Segué, posa de relleu que la comarca d’Olot  emergí de dessota l’aigua a mitjans de l’era terciària i que les erupcions volcàniques esdevenen sobre el quaternari. El 1860, Esteban Paluzie en La Comarca de Olot y sus extinguidos volcanes2 ja esmenta la Canya.

El volcà de la Canya és el més antic i  situat més  al nord de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb 700.000 anys, surt entre d’altres, en el llibre Els volcans i el seu paisatge3 de Josep Mª Mallarach i Miquel Riera i  Patrimoni volcànic i geològic de Sant Joan les Fonts i el seu aprofitament4 de Josep Oliveras i Manel Soler. Aquest darrer llibre ens parla també de les cingleres (del Ridaura, del Serrat de Baix, de can Branques, de Fontfreda, de Can Xervanda…);  de pedreres, forns, teuleries, trulls, premses i grederes, com la del Terravermell que formava part del conjunt del volcà de la Canya, que era una explotació minera iniciada a cel obert i continuada amb l’excavació de quatre galeries. Els dos darrers autors esmentats, en aquests i en alguns altres llibres seus, ens faciliten les coordenades de localització dels enclavaments als quals es refereixen.

El poble de la Canya està situat sobre la colada de lava del volcà Garrinada,  entre el riu Fluvià, la ribera  del Ridaura i la de Bianya. Joan Carreres en el seu llibre Fluvià5, tracta el pas d’aquest riu per la Canya. La majoria de les fonts que es troben en el terme drenen les aigües que corren a través de  fissures de laves volcàniques i apareixen en els baixos dels espadats. Parla de  fonts Helena Dorca en el títol Sant Joan les Fonts6 on hi trobem: la localització, accés, curiositats, d’on brolla i com és aquesta aigua. Manel Soler i Josep Oliveras a Les 256 fonts de Sant Joan les Fonts7, classifiquen la trentena que podríem situar per la Canya i rodalies segons la  zona o caràcter: Costa de la Cau, Pla de Sant Joan, municipals o privades. Per esmentar-ne algunes agafem la descripció del citat llibre sobre el paisatge, que  situa més avall del Noc d’en Cols les deus de can Sabata i can Vadó Manyà i les fonts de Sissí, can Porxas i can Ferriola, a l’alçada de la Canya; quan el Fluvià canvia de direcció, font de can Martí; al voltant del pla de Gibrella, fonts Roberta i de les Mulleres; Fontfreda i Fontbona, prop del volcà de la Canya. Cal afegir-hi les que a l’any 1895, Ramon de Bolós en el seu Itinerari ó guia de la Vila de Olot y sa comarca8 en el grup relatiu a la ribera de Ridaura: Esparc, Feixes, Cuní…

Seguint amb l’aigua, Josep Oliveras i Manel Soler en La força hidràulica a Sant Joan les Fonts. Construcció, utilització i desenvolupament 9; ens donen informació homònima del riu Fluvià, de la riera de Bianya (amb els seus afluents com són els torrents de la Cau, Torelló i Juvell) i de la riera de Riudaura (amb el seu afluent, el rec de Cuní). També  fa referència als rec de Barleitx o Fontfreda i de Fontbona; junt als canals de mateix nom i el canal del Molí de Cabrafiga. Molins, ponts, pontarrons, palanques, passallissos, passeres, guals, aqüeductes, dipòsits, safareigs, bagants, turbines, rescloses.. acaben de configurar un interessant entramat d’estructures.           

Molins fariners, paperers, fàbriques de filats, triturats i d’altres indústries; sorgeixen en el riberal del Fluvià. En el seu pas per la Canya, ja en el segle XVI, consta  l’existència del Molí de l’Illa d’Amunt i del Molí Vell o can Gabarró. Posteriorment trobem: el  Molí d’en Balloy o can Porxas,  el Molí d’en Siqués o Fluinsa, can Masell o can Sabata, Molí d’en Compte o can Pixola, cal Sarjant, can Daina, Molí d’en Talloy, Molí d’en Siqués…  Alguns han desaparegut o tenen altres usos.

El 1917, es publica l’obra Clareta10de Josep Berga i  Boix que descriu: “Des del punt anomenat la Trona, que es troba al peu de la Canya de baix, al poble de Sant Joan les Fonts, es descobreix un panorama sorprenent. Al foraster que visita aquell poble fabril, en el moment d’arribar pel camí d’Olot, a les envistes del Molí de Rossinyol, li sembla que veu un món nou”.

Apareix sovint la Canya,  en els llibres d’excursionisme. En el volum VI de Pirineu Català11, corresponent a la guia itinerària relativa a la comarca d’Olot, publicat el 1910, Cèsar August Torras ja es refereix a la Canya de Dalt i la de Baix. Apart d’ubicar-nos en rutes: com la que va d’Olot a Castellfollit per Sant Joan les Fonts, que encara no està entregada al pas públic; la d’Olot a Sant Joan les Fonts pel camí vell de carruatges, que costeja el Fluvià, i la d’Olot a Camprodon pel Capsacosta i la Vall de Bianya, antic camí de ferradura que per sota la capella d’Esperança travessa el Riudaura cap a “Lloch Alou, vulgarment Clocalou”.

En el XIV Congrés Geològic Internacional que va tenir lloc a Madrid, el 1926, M. San Miquel de la Cámara i J. Marcet  Riba en l’excursió dels congressistes per la Région Volcanique d’Olot12, surt el llogaret de la Canya i  les seves planes pintoresques, sobre les quals descendiren laves volcàniques. Situen en el mapa el volcà de la gredera de la Canya i esmenten projeccions de lapil·lis i escòries vermelles que van servir per ornamentar el Parc de les Mulleres, on hi havia un viver de truites.

El 1946, es publica Geografia, Historia y Guía de la M. L. Ciudad de Olot13de Juan Vila que en les excursions dalt dels cims del Montsacopa i Garrinada parla de “deleitar su vista ante la hermosura de los valles de la Caña” i  en l’excursió a l’ermita d’Esperança, ens situa en “el exuberante llano de la Caña”.  El 1978, també fa referència a la Canya  en Cayetano Enríquez de Salamanca en  Por el Pirineo Catalán (Garrotxa y Alto Ampurdán)14.

Per tractar la història de la Canya, ens endinsarem en els llibres d’història local d’Olot i la Garrotxa;  Història d’Olot15 de Joaquim Danés,  Les Valls d’Olot. La plana d’en Bas i terres de Bianya16de Ramon Grabulosa, Història de la Garrotxa17 coordinada per Jesús Gutiérrez i els Annals18 del PEHOC. A Bianya (anteriorment Capsec) trobem la ingent obra de Joan Pagès i Josep Murlà, del primer destaquem Aproximació a la història de la Vall de Bianya19 (5 volums) i del segon La Vall de Bianya20 (dels Quaderns de la Revista de Girona) i Sant Andreu de Socarrats21. Per Sant Joan les Fonts (abans Begudà), permeteu-me destacar d’en Francesc Caula Les parròquies i comuns de Santa Eulàlia de Begudà22 i Sant Joan les Fonts, El règim senyorial d’Olot23 i els 4 toms del Recull d’articles i treballs24;d’en Xavier Valeri Un altre temps, una altra Garrrotxa, Sant Joan les Fonts, indústria i sindicalisme (1860-1936)25, Sant Joan les Fonts26 (dels Quaderns de la Revista de Girona) i junt amb altres autors Garrotxa27, Minguet: 75 anys d’història (1922-1997)28 i Pubilles, reines i padrines de Sant Joan29; dels ja esmentats Josep Oliveras i Manel Soler  junt amb Lurdes Masmitjà El pas de les guerres a Sant Joan les Fonts. Vides, fets i patrimoni30, amb Gaspar Guardiola Notes històriques dels masos i molins de Sant Joan les Fonts31 que també van fer els de la Vall de Bianya32; d’en  Pere i la Irene Molera Un tomb pel Begudà d’antany33i de Maria Vidal 900 anys de la consagració de l’Església de Santa Eulàlia de Begudà34.

Pel que fa a la prehistòria, el 1872, membres del Centre Artístic d’Olot, en un extrem del Pla de Gibrella, que llavors pertanyia a Capsec, van localitzar restes de ceràmica, objectes personals i armes de ferro i bronze que corresponen a enterraments per trobar-se entre cendres i ossos; que es podrien datar pels volts de l’any 625 a.C. A la darreria del segle XIX, al Clot del Llop, prop de Soveies, van ser trobades dues molars de mamut, que habità Europa durant el quaternari. Als anys 80 del segle XX,  destacant la participació de Ramon Campderrich, Ramon Sacrest i Gaspar Guardiola, es van trobar en diversos camps de conreu, en una àrea corresponent a diferents nivells geològics de terrasses fluvials, una sèrie de jaciments prehistòrics (les Mulleres seria el nucli principal d’una extensa àrea on hi ha el Camp dels Ossos, el Camp dels Perolers i la font de can Rabert) que contenien útils (puntes de sílex, raspadors…) de diferents cultures (des del paleolític fins el neolític i Hallstatt). El 2013, Josep Oliveras va descobrir les restes d’un poblat ibèric al Boscarró.

Restes arqueològiques, enterraments, esglésies, masos, documents…; són les petjades dels avantpassats que configuren la nostra història.

El 979, el comte Miró Bonfill de Besalú deixa al monestir de Sant Pere de Camprodon els masos Esparc i Preses, que a l’any 1000 pertanyen a Sant Miquel de Besalú. El 1117, té lloc la consagració dels temples de Sant Andreu de Socarrats i de Sant Esteve de Bianya, si bé hi havien existit temples anteriors; un any després, la de l’església de Santa Eulàlia de Begudà. El 1251 Jaume I crea la vegueria de Camprodon, agregant-li mitja comarca olotina, la línia divisòria estava per l’actual la Canya. 1347 és l’any de la Pesta Negra. El 1396, el rei Martí l’Humà  incorpora a la corona la parròquia de Santa Margarida de Bianya i altres, inclòs el veïnat de les Illes (la Canya). El 1427-1428 els terratrèmols causen considerables danys.

Ara permeteu-me un incís. Vull posar de manifest la rellevància que té  El llibre del sindicat remença de 144835,  és un registre manuscrit en llatí   que està custodiat  a l’Arxiu Municipal de Girona. Conté les actes de les reunions dels pagesos de remença d’una o varies parròquies de les diòcesis de Girona, Osona, Barcelona, Urgell i Elna, celebrades en menys de mig any,  autoritzades pel rei Alfons IV el  Magnànim i hi havia de ser present un delegat reial i un notari. En aquestes reunions s’escolliren els seus representants per negociar  l’abolició de la servitud dels mals usos davant la monarquia  i també recollir els diners necessaris per pagar la redempció de les servituds. Fou el motor de les revoltes, on destaca el cabdill Francesc de Verntallat, contra la noblesa; que desencadenaren la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486. Està integrat en el Registre de la Memòria del Món, que és un programa promogut per  la UNESCO   amb l’objectiu de preservar de l’oblit els fons i col·leccions d’arxius i biblioteques d’arreu del món i assegurar-ne la difusió.  A casa nostra, els homes de les parròquies de  Montagut, Begudà i Sant Joan les Fonts són convocats, amb so de corn, a Castellfollit. Amb repic de campanes, a Santa Margarida de Bianya,  els homes  d’aquesta parròquia i les  de Sant Pere Despuig, Sant Martí de Solamal, Capsec, Socarrats i els del veïnat d’Esparc de Sant Joan les Fonts. A Sant Salvador de Bianya, amb so de corn i de viafora, els homes  de Bianya, Olina i Tornadissa. Trobem els noms de les persones convocades amb el de la casa on pertanyien, la qual cosa facilita conèixer els masos existents en aquella època i molts corresponen a cognoms que s’han mantingut fins a l’actualitat.

Continuem. El 1580, el baster Miquel Rojas fa construir la capella d’Esperança, on el 1690, els cònsols de la vila d’Olot,  junt amb autoritats eclesiàstiques i altres senyors prestaren obediència al duc de Noailles que amb un exèrcit francès venia a invadir Espanya; en parla, entre d’altres, en Nolasc Rebull en el seu llibre La Mare de Déu d’Esperança a la Canya36. Als voltants de 1812, els parrots d’en Boquica assalten diverses cases (Marunys, molí d’en Balloy, molí d’en Siqués…).  El 1871,  vaga de filadors i en un episodi entre sindicalistes i el Cap dels Voluntaris de la Llibertat hi va haver  un mort i dos ferits a la Canya. I885 és l’any de l’epidèmia de còlera que va causar estralls entre la població de la Canya. 1918, el de la constitució oficial del Sindicat d’Oficis Varis de Sant Joan les Fonts i la Canya. Durant les guerres carlines, en la batalla del Toix el 1874, diu Valeri “Immediatament després de la victòria, un emissari carlí va travessar al galop Sant Joan i la Canya. Poc més tard l’exèrcit carlí, amb els presoners va travessar el poble de Sant Joan i la Canya en direcció Olot”. El 1919, ara fa cent anys, els obrers de Sant Joan i la Canya es declaren en vaga per aconseguir la jornada laboral de 8 hores, els empresaris tanquen les fàbriques com a mesura repressiva (locaut). El 1930 es constitueix una Mancomunitat dels tres Ajuntaments per al sosteniment d’una escola a la Canya. El 1932 comença la construcció de la Cooperativa de la Mancomunitat.

Mereix un apartat específic la guerra civil del 1936-1939. El comitè antifeixista de Sant Joan les Fonts, junt amb els de Salt i Orriols van ser dels més actius a la província de Girona. Es cremen esglésies, es cometen assassinats, col·lectivitzacions, confiscacions, refugiats… El Departament d’Indústria de Guerra de la Generalitat reconverteix el molí paperer de can Porxes en  la  indústria de guerra núm. 4 que fabricava alfa cel·lulosa per a la fabricació d’explosius. Jordi Pujiula i altres autors en el llibre Els morts per la Guerra Civil a la Garrotxa (1936-1945)37,  entre la repressió franquista, la repressió republicana i els morts al front; situen una dotzena de víctimes vinculades a la Canya. Alguns carrers de la Canya van canviar de nom: el d’Esperança per Ferrer i Guardia, el de Sant Joan les fonts per Dinou de Juliol, la carretera de Camprodon per Isaac Puente… Es va col·lectivitzar el comerç: el Cafè Ayats es destina a botiga de comestibles i vins, el Cafè Juvinyà a fonda, la Carnisseria Coderch  a carnisseria de porc, la  Carnisseria de Vda. Dilmé a carnisseria de xai i la Cooperativa Obrera de la Canya a cafè. Valeri, esmentant altres fonts, escriu que sembla que va sortir de Barcelona, un comboi amb quatre camions. Un portava safrà i es va avariar a Maçanet de la Selva. L’altre mercuri i el seu conductor va simular un accident entre Olot i la Canya, deixant el vehicle a can Porxes. Mentre que els  dos restants transportaven or i caixes de joies d’alt valor, eren escortats per la policia francesa i alts càrrecs de la Generalitat i després de fer nit a can Porxes, van seguir el viatge.

1940 és l’any aiguat de Sant Lluc, el Fluvià es va endur carreteres, cases, fàbriques, ponts, el Barri de Triana, en front de Can Sabata, i va causar molts desperfectes.

El precitat llibre del pas de les guerres,  ens documenta   sobre l’existència de la línia P. Del 1944 al 1957, el general Franco va manar construir una línia defensiva al Pirineu, de Portbou a Irun, per evitar possibles invasions a Espanya per maquis, alemanys o aliats. Aquest projecte  preveia la construcció de 10.000 búnquers, se’n van acabar 600. L’exèrcit hi realitzava tasques de manteniment i tenien els accessos tapiats, fins que s’abandonen, el 1980 en esdevenir obsolets degut a les noves tècniques de guerra. El centre de resistència que passava per la Canya, anava des del pont del Salt al pont de Llocalou. S’hi troben diferents classes de búnquers: els de fusell metralladora (con  el del Bosc de Marunys, el de la rotonda de Peracaula, el de Fontbona i el projecte del de les Mulleres on actualment hi ha un garatge-magatzem a sobre d’en Cabrafiga de poble); el de canons antiaeris del Parc Sofia que cobria bona part d’espai aeri de la frontera amb França, i  el de comandament de la Roureda que avui es troba aprofitat com a fonament i soterrani d’un habitatge de la urbanització.

Al 1960 se situa l’inici del creixement urbà de la Canya, on es consoliden  algunes indústries.  El 1959 s’inaugura el nou edifici escolar. El 1967 neix la Comissió de Festes de la Canya. El 1968 es crea la nova parròquia de Sant Josep Obrer, Sant Andreu de Socarrats passa a dependre de la Canya i s’estableix l’1 de maig com la data de la Festa Major. El 1970 és l’any de naixement de  l’Associació Esportiva de la Canya.

Endinsem-nos en la poesia. Sota el títol  Josep Mª Mas de Xexàs (1900-1968)38, es descobreixen els seus versos “A la Verge d’Esperança” i “El mas Esparc”.  Dins Els poemes de la meva àvia. Roser Bayona Bonshoms39 d’Ernest Conill, en una 1ª edició feta el 2005 i impresa a l’Índia, hi trobem “A la Font de Cuní” i “Poema de les muntanyes”. En el llibre de poesia de Joan Guirado, Calma40, la primera porta per títol “la Canya”. Del prolífic  Narcís Munsó que també acompanya els poemes de fotografies, mencionem  de Quan es badin les poncelles41 els següents: “Carme, la molinera” i “El vell del Fluvià”;  i de  Quan el cel serà serè42:“Roure pènol”, “Conxita 100 anys”, “La font de les Mulleres (de la Canya)” i “Rotonda de la Canya”.

En prosa, Sílvia Pagès i Neus Verdaguer són les autores de l’il·lustratiu títol Si no hi ha demà. Una història de superació personal43, la primera d’elles com a protagonista principal apareix voltada de familiars, amics, veïns, gent de la Canya; però ja que aquest pregó va de llibres, permeteu-me esmentar en Pep el llibreter del poble.

En la crònica  negra, el forense Jordi Costa en l’obra Fills de Caín44, relata el tràgic succés amb dos morts que va passar al restaurant la Cuina de l’Anna; hi trobem la família que regenta l’establiment i els testimonis dels fets.

En el camp de la pintura, també té un espai el nostre poble. En el catàleg de  l’exposició feta el 2014  al Museu de la Garrotxa Josep Berga i Boix  (1837-1914). Els inicis del paisatgisme a Catalunya45, hi surt un oli sobre fusta de petit format, del 1901, que pertany a una col·lecció particular, representa l’Aplec d’Esperança de la Canya; a més, també mostra una fotografia, del 1895, de la seva alumna Pepa Porxas, pintant sobre unes roques al costat del pont de la Canya. En un altre catàleg del 2016 , el de l’exposició Santiago Rusiñol en terres gironines46, hi figura un oli sobre tela de 151 x 300 cm.,  del 1888, del Bosc de Cuní i pertany al Centre de Lectura de Reus. També surt la Canya en Els pobles de la Garrotxa vistos per  Miquel Duran47 i en un quadre de Zamora Muñoz de l’ obra La Garrotxa48 del Consell Comarcal, presentada en una capsa de fusta. Dins el llibre L’art olotí en el segle XIX i XX49 d’Assumpció Arnau i Joan Sala, fan esment d’en Quim Domene i Narcís Coderch,  artistes que tenen el seu taller a la Canya, i d’un que hi figura com a nascut, Vicenç Masdemont.  En Murlà en La Vall de Bianya20, ens parla del ceramista Jordi Anglada,  que comercialitzava la seva producció amb el nom de Rian.

Essent el gravat una tècnica artística, aquí vull fer esment de la publicació de Jesús Gutiérrez i altres L’Olot del 1900. La visita de Rowland Thirlmere a la Garrotxa i les seves  Letters from Catalonia and other parts of Spain50(Annals PEHOC, 2006). El qualifiquen de molt rar llibre, que té una edició anglesa i una altre americana. Aporta una visió forana d’una realitat diferent i  les cartes que descriuen la Garrotxa van acompanyades de quatre gravats, un d’ells és el del Pont de la Canya, fet per Trevor Haddon.

Com que la fotografia també és art, fem referència aquí al catàleg de l’exposició feta per les   Fires de Girona, el 1987,  Fotografia Moderna. Amadeo Mauri51 n’hi trobem una del pont de la Canya. En el llibre La Garrotxa52 de   l’edició del 2001 del Consell Comarcal  i de Triangle Postals SL, amb text de Francesc Serés i fotos de Jordi Puig, de la Canya hi ha una imatge de can Porxas i una de l’interior del Bar Ventolà  amb gent jugant a cartes. En Olot i el seu entorn53 de Salvador Comalat i Joan Oller, (Llibres de Batet, 2006)  també està tractada la Canya.  Carles Sitjar, com organitzador i expositor d’obra, en diferents publicacions  de la Biennal Mostra Internacional de Fotografia d’Olot54 hi passeja el nom de la Canya.

En l’àmbit de l’arquitectura, Rutes d’art sacre (1939-1985)55 de Josep Mª Marquès ens mena cap el temple de Sant Josep Obrer de la Canya, obra de l’arquitecte Josep Mª Pla Torres. En la Guia de l’Arquitectura popular de les Comarques Gironines56de 1977 hi trobem els masos  de l’Estrada i el Serrat de Dalt.  En Arquitectura rural de la Garrotxa . Estudi estructural57, Joan Curós ens mostra la cabanya del mas Cabrafiga i la teulada de l’Estrada. I no podem oblidar  Els imperdibles de la Garrotxa. 17 obres d’RCR  Arquitectes58que ens presenta la casa per a un ferrer i una perruquera, al sector de la Roureda, i transcric “hi ha qui li recorda una papallona que descansa entre dos punts”.

En el Diccionari biogràfic d’Olot59de Josep Mª Canals, nats a la Canya hi ha: en Joan Sucarrats, barber, perruquer, fabricant i distribuïdor de begudes; Jaume Tané, publicitari, radiofonista, tauròfil, etc.;  Josep Oriol Prat, industrial  tèxtil, escriptor… i Enric Mut, doctor en dret, professor i escriptor. 

Enric Mut en Apunts de sociologia semi-rural. La meva història a la Canya60 recull les seves vivències al poble,  on va néixer el 1917, descriu la Canya de fa cents anys. Explica la vida  que hi feien, en diferents aspectes: on compraven, què menjaven, el transport, sobre l’escola, el treball, les fàbriques, els tallers, l’església, com eren els habitatges, l’electricitat, l’aigua…  Ens parla de la la Boixeda i Conill, la carnisseria d’en Petroli  quasi al costat de l’hostal d’en Camaday, la fàbrica Sabata i Coderc, els cafès d’en Quintana i d’en Xicu, l’hostal del “Prot”… Quan el seu pare és nomenat sots-cap de la policia  municipal d’Olot,  la seva família s’hi trasllada; experiència  que publica en Sociologia urbana. Olot els anys vint i trenta61.

En Els garrotxins als camps nazis62(Annals PEHOC 2006),  Jordi Pujiula parla de  Sever Perramon, oftalmòleg i escriptor, nat a la Canya. Va col·laborar amb els presidents Macià i Companys, el 1936 formà part del Consell de Sanitat i dirigí l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona; exiliat a París, fou detingut per la Gestapo a Brussel·les i deportat al camp de Buchenwald a Alemanya, d’on aconsegueix sobreviure. Morí a París el 1980, un any abans havia publicat el llibre Proverbis, dites i frases fetes63, on hi ha la seva biografia.

Seguint amb les dites i en Pujiula, en una edició a cura de Joaquim Monturiol Dites, refranys i malnoms de la Garrotxa64 (Annals PEHOC 2012) surt la que diu “Els de la Canya no arribaran a ser bastó” i una blasfèmia: “Mecàgum el Bisbe de Vic, el vicari de Manlleu i la mare que va parir a Déu, la majordoma de Bianya i els de Can Petroli de la Canya”.

No podem oblidar la gastronomia, lligada al nom de Pep Nogué que ha escrit un gran nombre de llibres sobre el tema. Una mostra són: La cuina de les terres gironines65, on hi ha receptes de la seva mare la Juanita de Can Simes i del Restaurant la Vall del Bach de la Canya; La Plaça del Mercat d’Olot66 de Domènec Moli, on en Pep recull receptes d’un concurs i trobem fotos de la Marina de les Mulleras en el rengle i de la Dolors Picart, en la parada. També recopila receptes d’una quarantena d’avis del Casal de la Canya en Els avis cuinen67.

En una mena de calaix de sastre, podríem col·locar: Els arxius parroquials, municipals i notarials de la Garrotxa68 d’Antoni Mayans qui fa referència als fonts documentals dipositats a l’Arxiu Parroquial de la Canya; Contribución a la Fauna Malacològica de los Pirineos Catalanes69, un llibre de 1888, de Joaquim Mariano Salvañá  que ressenya diferents espècies de mol·luscs terrestres i fluvials que vivien en el Ridaura, terme de la Canya; El Mas Mulleras i el seu llinatge70de dos Ramons Mulleras; Herbes remeieres de la Garrotxa. Recull de medicina tradicional 71de Marissa Llongarriu i Ester Sala, on aporten una trentena de remeis tradicionals d’en Josep Plana de la Canya. Una especial referència mereix Pubilles. Pubilles, Reines i Padrines de Sant Joan29on apart de les pubilles, hi trobem: hereus, alcaldes, pregoners, capellans, monges, metges, quintos, fotògrafs i altre gent; n’esmento uns quants  de la Canya:  Miquel Grabulosa, Pere Fortet, Joan Guirado, Francesc Rubió, Pere Pujolar, Pere Garriga, Joan Darné…

Dos recents publicacions. Arbres amb història de la Garrotxa. Guia d’arbres singulars de la comarca72 de Gemma Duran i altres, inclou l’excepcional Roureda monumental de Cuní de roure pènol. I Campanes i campaners de la Garrotxa73de Xavier Pallàs ens parla del sistema de megafonia de l’Església de Sant Josep Obrer que no té campana i de la campana d’Esperança que se li posaren per noms “Maria de la Santa Esperança, Margarita i Maria dels Set Dolors”,  que corresponen a la patrona de la capella i a les padrines del bateig Margarida Cabrafiga del mas Esparc i Dolors Puigdevall del mas Cuní. L’enregistrament del so de la campana està disponible en format mp3 a través del codi QR que mena a la web www.campaners.com .

Apart dels llibres, en revistes, que es van publicant o  no, verbigràcia: les Garrotxes, la Comarca d’Olot, Brams d’Ase, El Soroll de les Fonts, El Soroll dels Collons, Bisània… podem trobar molta més informació sobre la Canya, a part dels diaris; però ja excediria dels marges d’aquest discurs.

Per acabar, dos edicions de bibliòfil d’en Miquel Plana: El Follet Foll74 de Lluís Busquets i Grabulosa, amb un tiratge de 175 exemplars, on hi trobem dues pageses de la Canya que expliquen l’aparició del follet, i Olot, terra de volcans. Les transformacions d’Olònic dins l’olla de Vulcanus75de Josep Mª Mallarach, amb 55 exemplars, on surt de nou el volcà de la Canya.

Gràcies per la vostra presència, gràcies pel vostra temps i BONA FESTA MAJOR!

Flora Ventolà i Escudero.

  1. DE GARGANTA, Miquel, Pàgines olotines i notícies de naturalistes catalans, Olot: Aubert, 1984.
  2. PALUZIE, Esteban, La Comarca de Olot y sus extinguidos volcanes, Barcelona: Tip. Jaime Jepús, 1860.
  3. MALLARACH, Josep Mª i RIERA, Miquel, Els volcans olotins i el seu paisatge, Barcelona: Ed. Serpa, 1981.
  4. OLIVERAS, Josep i SOLER, Manel, Patrimoni volcànic i geològic de Sant Joan les Fonts i el seu aprofitament, Sant Joan les Fonts: Ed. Oliveras, 2015.
  5. CARRERAS, Joan, Fluvià, Viladamat: Ed. Gorbs, 2015.
  6. DORCA, Helena, Sant Joan les Fonts, Sant Joan les Fonts: Aubert, 2006.
  7. OLIVERAS, Josep i SOLER, Manel, Les 256 fonts de Sant Joan les Fonts, Sant Joan les Fonts: Ed. Oliveras, 2014.
  8. DE BOLÓS, Ramon, Itinerari ó guia de la Vila de Olot y sa comarca, Olot: Bonet, 1895.
  9. OLIVERAS, Josep i SOLER, Manel, La força hidràulica a Sant Joan les Fonts. Construcció, utilització i desenvolupament,  Sant Joan les Fonts: Ed. Oliveras, 2012.
  10. BERGA, Josep, Clareta, Sant Joan les Fonts: Ajuntament de Sant Joan les Fonts, 2005.
  11. TORRAS, Cèsar August, Pirineu Català -Guia itinerari- Comarca d’Olot, Barcelona, 1910.
  12. SAN MIGUEL, M.i MARCET, J., Région Volcanique d’Olot, XVI Congrès Géologique International, Madrid, 1926.
  13. VILA, Juan, Geografia, Historia y Guía de la M. L. Ciudad de Olot, Olot: Agustín Núñez impresor BCN, 1946.
  14. ENRÍQUEZ DE SALAMANCA, Cayetano,  Por el Pirineo Catalán (Garrotxa y Alto Ampurdán) Las Rozas (Madrid): Enríquez de Salamanca Editor, 1978.
  15. DANÉS, Joaquim, Història d’Olot  (Volums I, II, III, XII, XVII, XXV i XXVII)Olot:Aubert, impressor,1977-2003.
  16. GRABOLOSA, Ramon, Les Valls d’Olot. La plana d’en Bas i terres de Bianya, Granollers: Ed. Montblanc-Martín, 1975.
  17. GUTIÉRREZ, Jesús et al., Història de la Garrotxa, Girona: Diputació de Girona, 2008.
  18. PEHOC, Annals (2006, 2007 i 2012).
  19. PAGÈS, Joan, Aproximació a la història de la Vall de Bianya (5 Volums), Ajuntament de la Vall de Bianya, Diputació de Girona, Banc de Sabadell, 2001.
  20. MURLÀ, Josep, La Vall de Bianya, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, Caixa de Girona, 1995.
  21. MURLÀ, Josep, Sant Andreu de Socarrats (Vall de Bianya) Més de nou-cents anys d’història, Ajuntament de la Vall de Bianya, 2017.
  22. CAULA, Francesc, Les parròquies i comuns de Santa Eulàlia de Begudà, Olot: Pere Aubert, impressor, 1930.
  23. CAULA, Francesc, Sant Joan les Fonts, El règim senyorial d’Olot, Edita Ajuntament de Sant Joan les Fonts amb la col·laboració de la Diputació Provincial de Girona, 1982. Facsímil de 1935.
  24. CAULA, Francesc, Recull d’articles i treballs, Edicions el Bassegoda, SA. Volum I, 1983. Volum II i III, 1984.
  25. VALERI, Xavier, Un altre temps, una altra Garrotxa, Sant Joan les Fonts, indústria i sindicalisme (1860-1936), Olot: Edicions el Llaüt, Impremta Costa, 1995.
  26. VALERI, Xavier, Sant Joan les Fonts, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, Caixa de Girona, 2002.
  27. VALERI, Xavier et al., Garrotxa, Ed. Ecuador 21 SL (Josep Oliveras) Impremta Delta,
  28. VALERI, Xavier et al., Minguet: 75 anys d’història (1922-1997), Olot: Edita Domènec Espadalé i Vergés, 1997.
  29. VALERI, Xavier et al., Pubilles, reines i padrines de Sant Joan, Ed. Ajuntament de Sant Joan les Fonts, 2018.
  30. MASMITJÀ, Lurdes, OLIVERAS, Josep i SOLER, Manel, El pas de les guerres a Sant Joan les Fonts. Vides, fets i patrimoni, Sant Joan les Fonts: Ed. Oliveras, 2018.
  31. GUARDIOLA, Gaspar, OLIVERAS, Josep i SOLER, Manel, Notes històriques dels masos i molins de Sant Joan les Fonts, Sant Joan les Fonts: Ed. Oliveras, 2013.
  32. GUARDIOLA, Gaspar, OLIVERAS, Josep i SOLER, Manel, Notes històriques dels masos i molins de la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts: Ed. Oliveras, 2016.
  33. MOLERA, Irene i MOLERA, Pere, Un tomb pel Begudà d’antany, Sant Joan les Fonts: Ed. Ajuntament de Sant Joan les Fonts, 2004.
  34. VIDAL, Maria, 900 anys de la consagració de l’Església de Santa Eulàlia de Begudà, Ed. Ajuntament de Sant Joan les Fonts, 2017.
  35. HOMS, Mª MERCÈ, El sindicat remença de l’any 1448. Ajuntament de Girona, 2005. Així, a Castellfollit, hi trobem convocats els homes de la parròquia de Sant Joan les Fonts: Bartholomeus Granoyes, Iohannes Rovira, Anthonius de Peracaula, Petrus Domanech, Petrus Sabater, Pallarius de Claparols, Iohannes Fontfreda, Petrus Castanyer, Anthonius Planella, Iohannes Noverinys, Michel Gordiola, Petrus Capdevila, Petrus Casademont, Petrus Planis, Michael Moleris, Petrus Migavila, Petrus Maçanella, Iohannes Claparols. A Santa Margarida de Bianya, són convocats els homes del veïnat de l’Esparc de Sant Joan les Fonts: Pontius Sparrech, Petrus dez Clot, Bernardus çes Ylles demont, Guillermus sa Ylla, omnes vicinatus de Sparrech de çes Ylles, parrochie Sancti Iohannis çes Fonts.
  36. REBULL, Nolasc, La Mare de Déu d’Esperança a la Canya, Olot: Aubert Impressor, 1974.
  37. PUJIULA, Jordi et al., Els morts per la Guerra civil a la Garrotxa (1936-1945), Olot: Llibres de Batet. Imprenta Aubert, 1993.  Begudà el 1936, amb 2.398 habitants era el segon municipi de la Garrotxa i englobava la Canya i Sant Joan les Fonts que canvià el nom pel de Fonts de Begudà. El comitè local de milícies antifeixistes exercí una repressió virulenta al poble que s’estengué a localitats veïnes. La repressió republicana de 1936 es dirigí contra el clergat i alguns industrials. Mn. Joan Figueres fou el primer sacerdot mort a les comarques gironines. Quan el Conseller de Justícia de la Generalitat, a partir de l’1 de juny de 1937, inicià sumaris per investigar els excessos dels primers mesos de la revolució, es procedí a exhumar cementiris clandestins i es desenterrà una víctima a la Canya. Morts al front de nascuts a la Canya hi ha: Joan Bardi Coderch -en Tanc-, Andreu Francesc Albero, Enric Masoller Albero i Josep Sala Roura -Can Valls-. Durant la repressió franquista trobem tres víctimes nascudes a la Canya, vinculades a la CNT-FAI: Joan Anglada Plantalech, pagès de 21 anys, Josep Subirana Brugada, fuster de 30 anys i Joaquim Masó Llagostera, fuster de 37 anys que fou jutge durant la guerra. En el terme municipal de la Vall de Bianya  trobem en Joan Simon Vilar de la Canya, paperer nat a les Planes i mort a la carretera d’Olot, durant la repressió republicana; de morts al front nats  a la Canya hi consten: Isidre Canal Costa -cal Xai-, Joan Estebanell Fortet -c. Rafel- i en Toralles -can Muné-.
  38. BOSCH, Glòria et al., Josep Mª Mir Mas de Xexàs (1900-1968), Olot: Aubert, 2002.
  39. CONILL, Ernest, Els poemes de la meva àvia. Roser Bayona Bonshoms, Mysore, 2005.
  40. GUIRADO, Joan, Calma, Ed. Joan Guirado, 2005.
  41. MUNSÓ, Narcís, Quan es badin les poncelles, Girona: Curbet Edicions, 2012.
  42. MUNSÓ, Narcís, Quan el cel serà serè, Anglès: Impremta Pagès, 2017.
  43. PAGÈS, Silvia i VERDAGUER, Neus, Si no hi ha demà. Una història de superació personal, 2011.
  44. COSTA, Jordi, Fills de Cain, Girona: Ed. Curbet, 2018.
  45. SALA, Joan et al., Josep Berga i Boix (1837-1914). Els inicis del paisatgisme a Catalunya, Museu de la Garrotxa, Institut Municipal de Cultura, 2014.
  46. CASACUBERTA, Margarida et al., Santiago Rusiñol en terres gironines, Museu d’Art de Girona, 2016.
  47. SALA, Ramon, Els pobles de la Garrotxa vistos per Miquel Duran, Olot: Ed. Alzamora, 1986.
  48. La Garrotxa, Consell Comarcal de la Garrotxa.
  49. ARNAU, Assumpció i SALA, Joan, L’art olotí en el segle XIX i XX, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, Obra Social “la Caixa”, 2013.
  50. GUTIÉRREZ, Jesús et al., L’Olot del 1900. La visita de Rowland Thirlmere a la Garrotxa i les seves Letters from Catalonia and other parts of Spain. Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, PEHOC, 2006.
  51. Fotografia moderna. Amadeo Mauri, Ajuntament de Girona. Diputació, 1987.
  52. SERÉS, Francesc amb fotos de PUIG, Jordi,  La Garrotxa, Consell Comarcal de la Garrotxa, Triangle Postals SL, 2001.
  53. COMALAT, Salvador i OLLER, Joan, Olot i el seu entorn, Olot: Llibres de Batet, Carme Simon Editora, 2006.
  54. SITJAR, Carles, Biennal Mostra Internacional de Fotografia d’Olot. 13 publicacions de 1994 a 2018.
  55. MARQUÈS, Josep Mª, Rutes d’Art Sacre (1939-1985), Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, 1986.
  56. ALONSO DE MEDINA, Mª Assumpció i CERVERA, Benet, Guia de l’Arquitectura popular de les Comarques Gironines, Barcelona: Publicacions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1977.
  57. CURÓS, Joan, Arquitectura rural de la Garrotxa. Estudi Estructural, Ajuntament de Girona. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona. Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 1984.
  58. LOSANTOS, Àgata, Els imperdibles de la Garrotxa. 17 obres d`RCR. Arquitectes, Llibres de Batet, 2015.
  59. CANALS,  Josep Mª, Diccionari biogràfic d’Olot, Edita Ajuntament d’Olot, 2015.
  60. MUT, Enric, Apunts de sociologia semi-rural. La meva història a la Canya, Olot: Edicions el Bassegoda, SA, 1990.
  61. MUT, Enric, Sociologia urbana. Olot els anys vint i trenta, Olot: Edicions el Bassegoda, SA, 1991.
  62. PUJIULA, Jordi, Els garrotxins als camps nazis, Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, PEHOC, 2006.
  63. PERRAMON, Sever, Proverbis, dites i frases fetes, Barcelona: Ed. Millà, 1979.
  64. PUJIULA, Jordi, Edició a cura de Joaquim Monturiol, Dites, refranys i malnoms de la Garrotxa, Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, PEHOC, 2012.
  65. NOGUÉ, Pep, La cuina de les terres gironines, Cossetània, 2001.
  66. MOLI, Domènec, La Plaça del Mercat d’Olot, Impremta Aubert, 2008.
  67. NOGUÉ, Pep, Els avis cuinen. Receptes: Casal d’Avis de la Canya. Vatel Ed., 2008. (Les receptes són de: Joana Puigvert, Montserrat Serrat, Toni Roura, Carme Plana, Antònia Garriga, Aurora Comamala, Josep Salomó, Ester Ferrer, Conxita Molas, Pilar Falgarona, Carme Querol, Rosita del Mas Farró, Aurèlia Lozoya, Cristeta Guix, Montserrat Coromines, Neus Font, Rosa Ramisa, Angelina Puigvert, Miquel Nogué, Mari Escudero, Anna Roura, Teresa Vila, Roser Espuña, Josep Juanola, Maria Darné, Teresa Puigdemont, Anna Llagostera, Pere Ayats, Mª Rosa Aiguabella, Assumpció Canal, Concepció Planella, Maria de ca la Nàsia, Joan Darné, Quim Grabulosa, Josep Reixach, l’Esteve de Pa Nàsia, Elisabeth Rodríguez, Teresa Serra i Laura Cortizo).
  68. MAYANS, Antoni, Els arxius parroquials, municipals i notarials de la Garrotxa, Edicions Generalitat de Catalunya. Alzamora, 1987.
  69. SALVAÑÁ, Joaquin Mariano, Contribución a la Fauna Malacològica de los Pirineos Catalanes o sea Descripción de la Comarca de Olot en relación a la Fáunula Malacológica local y Monografía de los Moluscos terrestres y fluviátiles de aquel territorio, Madrid: Imprenta de Fortanet, 1888.
  70. MULLERAS, Ramon i MULLERAS, Ramon, El Mas Mulleras i el seu llinatge, Impressió Monfus SL, 2009.
  71. LLONGARRIU, Marissa i SALA, Ester, Herbes remeieres de la Garrotxa. Recull de medicina tradicional, Llibres de Batet. Carme Simón, editora, 2005.
  72. DURAN, Gemma et al., Arbres amb història de la Garrotxa. Guia d’arbres singulars de la comarca, Impremta Pagès, 2018.
  73. PALLÀS, Xavier, Campanes i campaners de la Garrotxa, Olot: Edicions el Bassegoda SLU, 2019.
  74. BUSQUETS, Lluís, El Follet Foll, Miquel Plana, 4art  llibre de la Col·lecció “El Tòrcul i les Lletres”. Signatura autoritzada de l’autor i un aiguafort de l’Emília Xargay, il·lustrat en collages per Miquel Plana. Imprès sobre cartró Sala-Rabert de Sant Joan les Fonts als tallers d’Aubert impressor d’Olot,
  75. MALLARACH, Josep Mª,  Olot, terra de volcans. Les transformacions d’Olònic dins l’olla de Vulcanus, Edició de bibliòfil, profusament il·lustrat a la trepa amb linòleums i tocs fets a mà per Miquel Plana. Cada llibre porta intercalades 10 làmines soltes de cartó fabricat artesanalment per Sala-Rabert de Sant Joan les Fonts. Caixa protectora, 1983.